TÈCNIQUES DE RRPP (3r de grau): Primer bloc

TEMA 1

Una tècnica de relacions publiques és un conjunt d’actuacions recurrents, que utilitza un procediment preestablert per solucionar un problema de les mateixes RRPP. Per tant, és un seguit d’activitats que segueixen paràmetres típics i que alhora està molt ben establert en el sector professional. Segueix unes pautes clares, un procés típic, un patró d’actuació tan en recursos com en temporització que coincideixen siguin quin sigui el professional o organització que ho desenvolupi. 

Principalment en podem diferenciar de  dos tipus:

o PRÒPIES: les que s’incorporen dins del sector, són nomes portades a terme dins del sector de les relacions públiques i incorporen els tres elements: continguts, trobada personal i intenció de generar opinió. Per exemple: un congrés, una conferència, una jornada, una convenció, etc.
o NO PRÒPIES (Altri): tècniques preestructurades d’altres disciplines que ens les fem nostres (els relacions públiques). Per exemple: el món de la retòrica o el periodisme.

CAS PRÀCTIC:

Per tal de treballar aquest àmbit, ens centrem en un cas, el referèndum d’Escòcia, i diseccionarem les tècniques que han utilitzat en la seva campanya per tal de maximitzar el ressò internacional i donar a conèixer el procés entre els escocesos.

El 18 de setembre de 2014, Escòcia (Alex Salmond), va acordar amb el govern d’Anglaterra realitzar una consulta per saber si el seu poble volia ser un estat independent. Les campanyes  pel “Yes Scotland” i el “No Scotland” van ser punyents, i van recórrer a les tècniques de les relacions públiques per dur-se a terme, les quals analitzarem a continuació. Tot i que finalment el “NO” es va imposar a les urnes, el procés democràtic va  servir com exemple per països com Catalunya.

Diferenciació de tècniques:

• Tècniques de gestió de contingut (no pròpies): estadístiques i enquestes sobre el resultat, elements publicitaris (spots televisius), discursos a favor /en contra, entrevista informativa, vídeos informatius, plataforma web tant a favor del no com el si, meeting, etc.

• Tècniques pròpies: actes informatius amb els públics d’interès, díptics/tríptics informatius, concentracions ciutadanes, xerrades informatives a les universitats per informar a la població sobre les avantatges/inconvenients, -com a finalitat- ús de líders d’opinió (J.K Rowling en contra de la independència), creació de notícies per tal de donar visibilitat al procés, campanya porta a porta, roda de premsa (relació amb els mdc), trobades amb els ciutadans, etc.

A continuació, adjunto el documental que la BBC va realitzar per el referèndum escocès: https://www.youtube.com/watch?v=6ccUeLI2SEw

TEMA 2 

En el segon tema, ens centrarem en les característiques que  té l’assemblea del barça segons el quadre metodològic.

En primer lloc, podem observar que és única i exclusivament d’un col·lectiu en particular, en aquest cas dels socis del  FCBarcelona. La darrera, es va realitzar al Palau de Congressos de Catalunya i com és habitual, va ser el seu president, l’estrenat  Josep Maria Bartomeu, l’encarregat de donar a conèixer a l’assemblea de compromissaris els compromisos i reptes que la junta ha marcat per la nova temporada. Va reiterar que és: “un temps de transformar el Barça i convertir-lo en un club més eficient, més ben gestionat i més competitiu”.

La gran divulgació dels seus actes és gràcies a que acostumen a ser juntes amb un caràcter ampli i al mateix temps, és una  entitat que genera interès a nivell mundial. Bartomeu també va aprofitar aquest ressò mediàtic per informar de la seva nova candidatura a les pròximes eleccions, els ingressos del club, contractes dels drets televisius, nous patrocinadors i la gestió de “l’espai Barça” (remodelació del camp nou).

Un cop finalitzada l’assemblea, la cúpula directiva del Barça, va haver de redactar un informe i una memòria on s’explicava tot el que s’ha fet (i què no) durant la jornada. També es van marcar unes conclusions (acords) establerts. Cal concretar, que tot i que a nivell mundial sigui un club esportiu de referència seguit per milions de persones, la junta de l’entitat només té compromís amb els que en són socis.

Finalment, volem fer incís de la importància que dona la direcció actual del club als seus socis, consideren que és un “suport explícit”  i així ho fan saber tant a la pàgina web i quan tenen oportunitat de remarcar-ho. Intenten posar al seu abast informació de tot tipus amb la voluntat de ser transparents des de l’arrel, en definitiva, un “fer-ho bé i fer-ho saber”.

Adjunto una de les notícies que el FCBarcelona va penjar a la seva web sobre l'assamblea.

TEMA 3

Aplicació d’un cas de relacions públiques treballat a classe: 9N i el “nou 9N”.

Darrerament Mas, el President de la Generalitat, ha patit una pèrdua credibilitat i legitimació. En el moment en que es va proclamar la consulta del 9N, fa tres setmanes, sortia acompanyat amb els diputats que el recolzaven, però en el moment en que va presentar “el nou 9N” va sortir sol. Aquest fet ha afectat a la pulsió col·lectiva, però si aquest procés hagués tingut el suport dels altres partits, no hi hauria el mateix sentiment. 

D’altra banda, Alicia Sánchez-Camacho, del Partit Popular, va declarar que: “ha mort l’independentisme”. Albert Rivera, de Ciutadans deia que el nou 9N: “és una costellada”. Aquesta darrera posició de l’adversari busca la deslegitimació del procés i està molt ben situada des de l’òptica de les relacions públiques.

Una altra reacció és de ICV, els quals donaven suport a la proposta inicial. Aquest grup va denunciar el seu desacord amb el plantejament actual de la consulta però manca concreció i claredat en les formes. Tot i així va ser una reacció molt lògica des del seu posicionament habitual ja que es basen en critica social.

En definitiva, tots els grups van ser molt coherents amb el seu discurs, però s’han de moure del seu punt central per buscar consens comú. En aquest moment, s’ha oblidat la figura simbòlica dels alcaldes de Catalunya travessant la Generalitat en front d’aquest moment de confusió i s’ha tornar a la centralitat del discurs de cada partit.

Podem concloure doncs, que la figura que més ha fallat és la d’ICV i que la legitimitat de la consulta ve donada pel suport que rebi el president de la Generalitat. Grans exemples de credibilitat en són l’ANC i Omnium, també còmplices del procés.

TEMA 4  

La responsabilitat social és el compromís de l’empresa amb el seu entorn on no hi han interessos socials directes. Són normalment temes ètics, socials i culturals. Parlem de ONG’s, institucions, col·lectius que no son essencialment de mercat, etc. Empreses o entitats amb ànim de lucre es vinculen amb les que no en tenen, volen estar més vinculats per crear notorietat, en definitiva, opinió. D’aquesta manera aconsegueixen tenir unes actituds i valors associats amb les de la societat, una millor alineació. Trobem 3 grans avantatges:

1. Evitar crisi de relació (socials): disminueixen el potencial negatiu que té l’activisme.


2. Actuar com a institució en pro de l’interès social i general.


3. Actuar coma lobby d’influència

Un exemple actual és la inauguració que el pròxim dia 27 d’octubre tindrà lloc a París. Es tracta d’un museu d’art de la Foundation Louis Vuitton basat en el mecenatge. Es situa a una zona privilegiada, el Bolois du Boulogne, antigament concorreguda per la reialesa francesa i a l’actualitat, un dels grans parcs verds més grans del món (més de 35 quilòmetres de longitud i inicialment, no urbanitzable). L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Frank Gehy i que ha tingut un cost superior als 100 milions d’euros, vol convertir-se en  un patrocinador de la cultura i l’art contemporani  i pretén reafirmar la seva vocació i el seu compromís amb el mecenatge artístic. La fundació assegura que establirà ponts entre l’art de la postguerra i l’art contemporani i recalca una voluntat didàctica. El museu acollirà exposicions permanents, algunes de temporals, espais reservats per artistes, un auditori, un centre de documentació interactiu i una sala d’exposicions, principalment.

D’altra banda, molts mitjans de comunicació s’han qüestionat durant aquest temps les raons per les que una marca de renom i prestigi internacional li interessaria deixar-se tants diners en un projecte sense ànim de lucre. Doncs bé, davant d’aquesta pregunta, Arnault defensa que vol allunyar-se dels números i del creixement per tal d’abraçar i acollir la creació. L’objectiu de la fundació dirigida per Suzanne Pagé (exdirectora del museu d’Art de París) és crear un sentiment de pertinença a través d’altres vies que no siguin només la productivitat, volen trobar un quelcom superior per tal de generar una implicació i entusiasme a nivell global.

En definitiva, el mecenatge és la implicació altruista d’una entitat, generalment empresa privada, en projectes d’interès general o causes nobles. En aquest cas, l’art contemporani.

TEMA 5 

Cas pràctic: club súper 3

Gràcies a la posada en pràctica de les especialitats en relacions públiques, el Club Súper 3 ha aconseguit un projecte excepcional i no comparable amb cap televisió a nivell europeu. Prova d’aquest fet és que el cap de setmana passat van omplir l’estadi olímpic amb la “Festa dels Súpers”, el gran acte dedicat al club de socis. Aquesta iniciativa va més enllà de ser una plataforma per crear opinió, sinó que també és una eina de cohesió social entre la televisió pública i els més menuts de casa. Han aconseguit aglutinar diverses entitats i crear una gran xarxa de museus, empreses, activitats lúdiques, etc. al seu darrere. Es tracta d’aprofitar l’esdeveniment per donar a conèixer marques.

En les relacions públiques es conceptualitzen símbols, aquest és el perquè de les ulleres d’enguany. “Soc així” és una perspectiva per tal d’entendre valors de convivència i relacions, una forma de mirar el món. Han fet servir els programes per fer còmplices als nens i aconseguir la resposta a la seva crida.

També han enfocat la seva programació al seu públic i han aconseguit un acte de retorn, el qual culmina amb la festa esmentada. Segueixen una trama i un discurs molt ben organitzat i captivador pels nens, els quals aprenen i diferencien “els bons” dels “dolents”. Fan servir l’eina de les cançons (de Marc Parot) per inculcar als nens hàbits saludables o conductes i fer-los còmplices altre cop del projecte.

D’altra banda, la revista n’és el seu màxim exponent, i s’hi pot trobar un seguit d’activitats, cançons, jocs, etc. En definitiva, una plataforma (juntament amb la web i els capítols setmanals) d’interactivitat social.

A tall de conclusió, podem esquematitzar els punts més rellevants en 3 àmbits principals:

1. Simbolisme: ulleres
2. Relat: “Guanya el bo” (davant del dolent)
3. Experiència, tangivilitzar allò que ens està passant, emocions compartides. Experiència social relacionística.

TEMA 6

En primer lloc, cal analitzar des d’un punt de vista objectiu, com es pot interpretar tant pels propis espanyols com per la premsa internacional, que el ministre surti parlant davant de les càmeres, en una “roda de premsa”, sense preguntes permeses. A més a més, el seu president, Mariano Rajoy, no va comparèixer personalment a donar una resposta i a marcar el seu full de ruta fins 3 dies després del 9N. No obstant, a Catalunya trobem Artur Mas, un polític que és capaç de fer rodes de premsa (tal i com és entesa) de 2 hores seguides en 4 idiomes diferents. Tant a nivell de relacions públiques com des de la visió internacional, aquest darrer obté una cobertura inevitablement més completa. El President de la Generalitat aconsegueix demostrar un respecte al diàleg, a la paraula i a la societat en general.

La mateixa importància recau en el relat, en aquest cas és èpic de la catalanitat (via catalana, la cadena humana, etc.). A més a més, és un col·lectiu amb capacitat d’associació, capacitat organitzativa i civisme, els quals fan que s’obtingui credibilitat. Fets com els aplaudiments a l’entrada dels instituts a primera hora per votar, són un seguit d’elements de prou interès pels mitjans internacionals com per ser publicables i estar a l’agenda mediàtica. 

Rajoy assegurava: “tot això no té efectes, és un fracàs”. Podem observar que en aquest cas no té un relat i al mateix temps és repetitiu, per tant, ja no te efectes rellevants. És clar, que a nivell argumentatiu es poden buscar molts punts en contra com : “amb la votació s’ha fet un trencament de les regles de joc amb Espanya” o “2 milions no són la meitat de persones que podien votar”, però hem pogut extreure que en definitiva, la votació ha esdevingut un aval de les iniciatives de Mas.

A tall de conclusió, el Govern Espanyol va donat agenda al 9N (i per tant, protagonisme), portant el que consideraven una “costellada” al constitucional. La posició més intel·ligent hagués estat donar menys importància a la votació, ignorar-ho i deixar que passés el temps. Diumenge passat l’agenda mediàtica va jugar a favor del Govern Català gràcies a l’actuació de l’equip de Mariano Rajoy.