TÈCNIQUES DE RRPP (3r de grau): Segon bloc

TEMA 7

Dins del discurs, podem trobar l’Aristotil’s Pentad, el qual analitza 5 punts essencials: speaker, audience, occasion, speech text i delivery. 

A continuació exposarem dos exemples de discursos en dues situacions diferents: 

CAS 1: pots aplicar els 5 punts del Pentad al discurs que va realitzar Steve Jobs a la Univeristat de Standford?

• Speaker: Steve Jobs 
• Audience: en aquest cas el públic són el seguit de graduats de Stanford 
• Occasion: és un moment significatiu, el de la graduació dels estudiants 
• Speech text: ens explica el contingut a partir de tres eixos principals:

o   Els seu inicis humils, com va fer-ho per progressar.

o   Amor a la seva feina i el gir de la seva vida al ser despatxat

o   Mort: càncer, viure com si fos l’últim dia, fer el que t’agrada.

• Delivery: Steve Jobs en tot moment s’ha presentat d’una forma humil, prova d’això és que va començar el discurs dient “jo no em vaig graduar”.

                                      Steve Jobs fent el discurs a Standford

CAS  2: pots aplicar els 5 punts del Pentad al discurs que va realitzar Emma Watson a les Nacions Unides?

• Speaker: Emma Watson
• Audience: en aquest cas el públic són membres de les Nacions Unides.
• Occasion: és un moment significatiu, en un acte organitzat per membres de les Nacions Unides
• Speech text: parla de feminitat per canviar el món basant-ho en un concepte de llibertat  tant per els homes com per les dones. Insta a la sala a preguntar-se: sinó és un mateix, qui ho canviarà? Si no és ara, quan canviarà? (en referència  a la discriminació sexista).
• Delivery: és humil i es dirigeix directament als homes de la sala. Presenta les seves idees d’una forma clara i directa. 

                                               Emma Watson fent el discurs a les Nacions Unides

     TEMA 8

      CAS D’ACTUALITAT: Tècnica de la conferència: Artur Mas - marca el full de ruta el dia 9 de Novembre: no és una tècnica utilitzada moltes vegades, des del punt de vista de les relacions públiques és estrictament una conferència.

    El President de la Generalitat va realitzar una conferència simple amb una estètica minimalista: es podia veure la senyera darrere seu i ell parlant amb el micròfon. La durada va ser aproximadament d’una hora, on es podien veure clarament tres parts ben estructurades. Va ser un acte ple de líders d’opinió, 3.000 persones escollides en molt pocs dies per buscar la legitimació del líder. Provenien de diversos àmbits: polític (Junqueras), social , empresarial, educació, de la cultura (Joel Joan), entre d’altres. El focus d’atenció era ell, però sempre amb l’acompanyament dels aplaudiments de tot l’auditori. El President es va posar a la butxaca el públic i s’acostà a ell amb frases com : “Jo us dic el que penso i us dono solucions” o “Puc encapçalar la llista unitària, però també la puc tancar”.

     Davant d’això, el cap de l’oposició, Oriol Junqueras, es va veure desnaturalitzat. Vol aconseguir fer el mateix que el president, dominar l’agenda, ja que qui la domina, te més opcions a guanyar i ser legitimat. L’actitud de rebuig cap a una persona molt legitimada, juga en contra seu.

                              El Predident de la Generalitat, Artur Mas, el passat 25 de novembre

      Els mitjans de comunicació n’han fet ressò, la notícia ha ocupat les portades i principals pàgines dels diaris del país. La Vanguardia publicava: “Mas lanza su propuesta de una lista por la independencia que reliegue a los partidos” i el diari Ara : “Artur Mas va fer Política o política?”. Fets objectius, opinions, crítiques i alabances, una multitud de reaccions que fan trontollar la societat catalana i espanyola. Tot i la posició (o interpretació) que cada partit pugui tenir dels fets, no obvien la seva importància ni la capacitat de Mas de atraure l’atenció dels mitjans.

      Adjuntem l’enllaç que el diari ARAGIRONA.CAT ha penjat en la seva pàgina web, on podem trobar el discurs íntegre del President de la Generalitat, tant en format vídeo com transcrit.

      TEMA 9

     CAS: EL PEQUEÑO NICOLÁS

   

   “El Pequeño Nicolás” va ser capaç d’aprofitar les oportunitats  que el President del Govern en aquell mateix moment, José Maria Aznar, li va brindar. A partir d’un seguit d’identitats falses i del contacte (a partir de les FAES) va aconseguir estar molt lligat a l’elit política (Partit Popular). Tal i com hem esmentat, l’argument utilitzat  pel protagonista varia en cada moment segons la situació. Tot i així, no trobem un raonament o identitat que justifiqui el seu èxit en quant a impacte comunicatiu. Des del punt de vista de les relacions públiques, podem observar una vinculació amb el segon vèrtex del triangle d’or.

     

     A nivell mediàtic, tots els diaris del país i les tertúlies radiofòniques i televisives han tocat en aquests darrers dies el cas del jove. Diaris de referència com per exemple el País, disposa d’una secció on-line per “seguir l’actualitat de Francisco Nicolás Gómez Iglesias”. Dins d’aquesta trobem notícies amb titulars com els següents: “Historia de un caradura” o “Radiografia de un impostor”.  La periodista Ana Santos escrivia (fent referència a la psiquiatra legal de la clínica Discernimiento  i professora de la Universidad Complutense, Eutiquiana Toledo Ruiz): “personalidades como la de Francisco Nicolás Gómez Iglesias: “Son egocéntricas y manipuladoras, con la necesidad de representar una posición que no les corresponde en el ambiente en que expresan su psicopatía [círculos intelectuales, políticos, del mundo de la moda o del poder financiero, por ejemplo]. En otras esferas, como con los amigos o la familia, pueden ser personas muy normales”. ¿Y qué problemas se esconden tras esta impostura? “Un profundo complejo de inferioridad, una falla en la identidad, un trastorno de personalidad y un probable delirio de megalomanía con narcisismo patológico”, responde la doctora.”

     

                   " El pequeño Nicolas" saludant al Rei Felip VIè el dia de la seva coronació

     Les entrevistes són fruit del desconeixement i l’interès dels mitjans de comunicació per saber la  seva estratègia. No obstant, encara que hagi estat capaç d’arribar a les altes esferes fent-se passar per un membre  del CNI, finalment la seva manca estratègica ha fet  que sortís a la llum. El cas de Francisco Nicolás Gómez s’ha presentat davant dels mitjans com una figura graciosa (i poc ètica) que ha enganyat un sector poderós en benefici propi.

     Per tant, podem concloure que, tot i la seva enginyosa actuació, ha estat poc ètic i transparent. Aquest seguit d’actuacions li juguen una mala passada.

      TEMA 10

     Dedicarem l’última entrada del blog a La Caixa i el seu portal de l’empleat (corresponent al tema 9: tècniques a la xarxa).

    A través de la comunicació interna volen aconseguir solucionar processos interns i confiança entre aquells que integren una organització. Alineen objectius, donen coherència al seu discurs i estableixen una cultura corporativa sòlida.

   Més enllà de la introducció, trobem tres eixos principals on es detalla el contingut i l’ètica de l’empresa:

1    -    CONFIANÇA: diàleg amb els treballadors coma font de generació de confiança, un programa  d’acollida per a nous empleats i el seu codi ètic.

2   -  COMPROMÍS SOCIAL: igualtat d’oportunitats entre homes i dones, integració laboral de discapacitat, llibertat d’associació i reconeixement de la negociació col·lectiva, serveis i beneficis socials per als empleats i el programa de voluntariat corporatiu de ”la Caixa”.

3      -      QUALITAT: La recerca de satisfacció del client intern, política, processos i criteris de selecció       externs i interns, formació, desenvolupament professional, reconeixement del mèrit i seguretat i           salut en el treball.

    Juan Dionisio Martínez, Director de oficina Granada 2102, afirma que  "a ”la Caixa” s'intenta donar un gran servei, tant en l'aspecte financer com pel que fa a l'Obra Social. Això ens diferencia de la resta d'entitats i els nostres clients ho veuen i ho valoren."

     En el document que pengen a la web, podem trobar tot tipus de gràfica, imatge, mapa i quadres que organitzen la informació i clarifiquen el contingut. Tenen una vessant molt didàctica i es preocupen per formar els membres de la seva identitat.

    Aprofiten l’informe per demostrar la seva promesa i donen un valor afegit a la seva comunicació. Pensen amb la intenció i al públic que  va destinat.  El format online els hi dona immediatesa i permet que els treballadors hi accedeixin quan vulguin i on vulguin. Podran entrar-hi depenent de la informació que hi hagi, si els hi interessa o no. Poden personalitzar les preferències del que volen veure i tenen molta facilitat per actualitzar-ho. El portal és informació, gestió, formació i agenda.